Després de l'èxit inesperat del últim blog, avui torno
a escriure, únicament perquè tinc alguna cosa a dir.
Diu una dita que personalment m'agrada molt, que si no
tens res a dir millor que callis.
He dit ja algun cop, que el motiu principal que hem va
portar a iniciar aquesta actual aventura va ser el voler i tenir ganes
d'aprendre anglès.
Personalment definiria el verb aprendre com un procés
(llarg o curt), que s'inicia amb el reconeixement personal de no saber alguna
cosa, segueix amb l'entusiasme per voler millorar-la i s'acaba (o més ben dit
no s'acaba mai) amb el reconeixement personal de que has millorat en
allò.
La sort pel qui li agrada aprendre és trobar un lloc i
el moment per fer-ho.
Després de 73 dies de marxar per aprendre anglès, hem
dono compte que per sort estic aprenent moltes més coses.
M'agradaria procedir, esmentant les coses que
personalment puc reconèixer a dia d'avui que he après i per tant que he
millorat.
Evidentment he après alguna cosa d'angles..jeje. Tot i
que encara hem queda molt, a la gent que ho pregunto hem diuen que amb el temps
que porto aquí han notat molt canvi.
En el camp de la meva feina. Evidentment he après el
que és arribar a una empresa on no coneixes ningú i parles poc l'idioma, i
haver de millorar tant en conceptes tècnics com comunicatius dia a dia.
Content.
He après el difícil que pot arribar a ser obrir una
compta bancaria a un país que no és el teu i on el teu pare o la teva mare no
poden anar al banc per tu a obrir-la.
M'he donat compte, que no és gens fàcil trobar pis
quant estàs a un país que no es el teu, i també m'he donat compte del que
significa sentir-se un immigrant.
També, i com vaig explicar al últim blog, estic
aprenent dia a dia d'una cultura basquetbolista molt diferent a la que estava
acostumat. I això m'encanta. Perquè més lluny de ser millor o pitjor, és
diferent.
He après el que significa sentir-te sol en un moment
donat. Trobar a faltar els teus, els que estimes.
I per sobre de tot he après a valorar l'ajuda i
l'afortunat que sóc d'haver pogut conèixer noves i molt bones persones.
Segur que hem deixo coses que he après, però no
importa. Per mi, el més important es aturar-me dos minuts i pensar de tant en
quant en tot això que he descrit. En saber identificar on estava, on estic i el
que encara hem queda!
Ah també he après que Galway és una ciutat que
m'encanta...
Salut i fins la següent!
No hay comentarios:
Publicar un comentario