Aquest breu post va dirigit a dos tipus de situacions. Amistat i relació, on els millors dels casos van a parar al mateix punt. Un punt que es transforma en el teu món. Tothom qui el llegeixi m'agradaría que se'l agafes a la seva manera. Que es sentis identificat en alguna situació personal.
Situacions com la que vivim els que decidim marxar fora, ens permeten valorar molt més el que significa i el que costa trobar persones amb qui s'està bé, amb qui pots confiar, parlar, discutir, riure, etc. Qualsevol situació creada entre nosaltres és exponencialment més rellevant que segurament sería en un altre lloc i moment.
Pel que sembla, o almenys m'ho sembla, queda una mica "romanticón" dir a un amic o amiga que l'estimes. Sembla imposible poder estimar a algú que has conegut fa "poc" i sentir aquella sensació que has trobat algú amb qui realment conectes.
Avui día, o potser de sempre no ho sé, sembla que dir la paraula t'estimo sigui com trencar una barrera o tirar-te a un barranc de 100 metres.
A mí m'agrada dir-la. M'agrada dir-la a qui se la mereix. A qui em fa sentir una persona important per ell o ella i hem cuida. Busqueu complicitat, busqueu amistat i cuideu.
La frase aquellla de que estimar és donar sense esperar res a canvi, té el pilar fonamental en que la part principal que es dona no és tangible, és invisible, però és immensa.
Busqueu el punt aquest adictiu que trobem en la interrelació de les persones. No us oblideu de vosaltres mateixos, però per aquesta raó trobeu les persones amb qui compartir-ho tot, perquè sense elles no sóm res. Un cosí, un germà, el pare, la mare, la parella, un amic, digueu-li que l'estimeu. Creareu vincles que van més enllá dels interessos materials, circumstancials o bé professionals. Per mi sóm qui sóm gràcies al nostre entorn. Digueu a la cara de qui ho sentiu que l'estimeu, sigueu valents. Si no ho feu ara potser d'aquí dos mesos us en arrepentireu!
Diga'm que m'estimes!
