"Paso a paso, no concibo ninguna otra manera de
lograr las cosas." Frase atribuïda al mític Michael Jordan i que
comparteixo al 100%.
Aquest cap de setmana he viscut una de les
experiències més maques a un camp de bàsquet. Ahir vam jugar la final de la
Copa de segona divisió del bàsquet irlandès. Per un dia ens vam sentir una mica
estrelles, gràcies als petits que com sempre mostren el seu entusiasme per tot
i a l’autocar d’aficionats que es van desplaçar fins a Dublín per animar-nos.
Vam jugar la final al Basketball Arena de Dublin, el millor pavelló de tota
Irlanda, i la jugàvem contra Kilkeny, un equip que contra pronòstic es va
classificar per la final, gràcies a un dels millors jugadors de la lliga, el
base americà Puf Summers.
Presentacions amb speaker, partit emès per televisió i
streaming, i un no pot deixar de pensar que els seus pares, tiets, cosins i algun
que altre amic, t'està mirant des de el teu estimat país. Sensació molt molt
inusual però bonica.
El nostre partit va ser un desastre fins als últims
quatre minuts. Ens vam mantenir dins al partit gràcies a alguns detalls de qualitat d'algun jugador nostre i gràcies més que res al cor i les ganes.
Després als últims minuts, l'encert desde 6,25 (dos triples consecutius del
Chris i dos jugades de 2+1 del nostre millor interior, Tomas, ens van donar el
partit.
A nivell personal, i tal com jo soc i com hem
coneixeu, m'hagués agradat jugar molt més, de fet només hem van deixar jugar 7
minuts, però ahir era un dia per estar content i feliç per l'equip, per alguna
cosa és un esport col·lectiu i no individual. Personalment crec que estic
preparat per jugar i ajudar molt més a l'equip, però ja sabeu que hi ha algú
que decideix i aquest no soc jo. De totes maneres, com bé he dit al començament
del post, paso a paso, step by step.
Victòria de 3 punts, amb un final agònic i després
entrega de medalles y trofeu, fotos, celebració, abraçades, etc. Experiència
inoblidable. Com podeu veure a les fotos les cares ho diuen tot!
Després tornada cap a Galway amb festa inaugurada al
autocar i directes cap al pub a celebrar la victòria amb tota la família dels
Titans.
No deixis que els núvols, no et deixin veure les
estrelles...
WE are the champions!
