Avui hem sento fort per poder dir algunes coses que potser fa una setmana no les hagués dit.
Per qui no conegui hores d'ara com vaig arribar aquí, explicar simplement que vaig trobar un possible fil on agafar-me via twitter i m'hi vaig llençar. Hores d'ara fa quatre mesos i mig que estic treballant de "sales engineer". Tot el demés o bé ja ho sabeu ho be ho podeu seguir a través de blogs anteriors, així que no m'extendré més.
Hem permeto el luxe de voler donar ánims a tots aquells que esteu perduts a Catalunya, Espanya o allà on sigui. A tots aquells que vau començar una carrera, mòdul o bé res, als quals us han truncat les ganes de seguir endavant. A tots aquells que esteu a casa, sense fer res, perquè no trobeu feina. Ánims! No us rendiu.
Possiblement de tots aquets que he descrit anteriorment, n'hi ha alguns els quals estan pensant en marxar a l'extranger, en emprendre una aventura i viure una nova experiència. Avui hem voldría dirigir especialment a aquests. Sigueu valents. No tingueu por. Deixeu-vos anar, carregueu la vostra maleta d'il.lusions i de ganes d'apendre i endavant, sempre endavant.
Dins del meu usual positivisme, voldría introduïr una mica de realisme. Cada situació és un món i cada persona és diferent, però estigueu preparats per patir, una mica, molt o molt poc, depén. Agafeu-vos el patir com una carrera, agafeu-vos el sentir-vos algun dia sols pel costat positiu, us coneixereu molt millor a vosaltres mateixos. Les debilitats, les fortaleses, el que trobeu a faltar, el que heu fet malament, o bé i el que teniu ganes de fer. Però recordeu, sempre estareu aprenent. Estareu aprenent perquè sortireu de la vostra zona de confort, no tindreu els vostres amics que tant us estimeu i aprecieu al vostre costat per aconsellar-vos, no tindreu la vostra família per donar-vos suport, però us tindreu a vosaltres mateixos, us trobareu a vosaltres mateixos. Buscareu altres suports i els trobareu, fet que us donarà el plaer de conèixer nova gent, noves maneres de fer, de pensar i d'actuar, però segur que trobareu algu amb qui conectareu. SORTIU DE LA ZONA DE CONFORT.
A més a més, estareu fent una altra carrera (dos a la vegada i gratuitament!). Estareu aprenent un nou idioma, una nova manera d'expressar-vos, el qual us costarà molt al principi, però que poc a poc us serà molt més còmode i usual. Sigueu valents, no tingueu por a equivocar-vos. No tingueu por a que se'n riguin a la vostra cara perquè has fet una cagada monumental. Estareu aprenent, no tingueu por.
Per si tot això no fos prou, trobareu gent que us ajudarà, potser del vostre país o potser no. Però us ajudaran, sense esperar res a canvi, perquè ells s'hi hauran trobat abans, sabran com et sents i sabran com et poden fer sentir.
Per acabar-ho de rematar si teniu sort (com jo vaig tenir), potser trobeu feina del que heu estudiat, o potser no. Si no la trobeu, sigueu valents, agafeu-vos a algun fil per estirar, i segur que algún dia la trobareu. Això si, sigueu ambiciosos, no us conformeu amb poc, lluiteu per trobar la felicitat.
Busqueu la sort, aquesta no vindrà sola. Ningú us regalarà res. Si sou valents i persistens, aquesta arribarà.
Sapigueu que en cas que tot això fos un desastre, que res del que us he dit us convenci i que us soni tot molt romàntic i ideal, sempre hem tindreu a mí. Sempre podreu venir a Galway i jo us intentaré ajudar, com he dit sense esperar res a canvi. Perquè ara fa 5 mesos, jo mi vaig trobar i entendré com us sentiu i que necessiteu, AIXÒ SÍ, SIGUEU VALENTS. Aquesta es la única cosa que no puc fer per vosaltres...
Bona nit!
