25 nits després...

Bé, inicio una nova etapa en la meva vida cibernètica  amb la meva primera entrada a aquest bloc personal.

Aquest bloc personal no té cap mena d'intenció de ser el més visitat del món, ni el millor ni el més reivindicatiu. Simplement l'estreno com una necessitat, no sé ben bé de quin tipus, d'expressar allò que crec aprofitable, valorable, remarcable i publicable de tot allò que hem passa dia a dia en aquesta nova experiència lluny de casa meva, concretament a una petita però bonica ciutat de Irlanda, anomenada Galway.

En aquest primer post os voldria fer un resum de tot allò que m'ha semblat interessant d'aquest "primers dies" a Galway.

La d'avui serà la 25ena nit fora de casa. Realment no hem sembla que faci gairebé un mes que estic lluny de casa meva. Necessàriament han hagut de passar moltes coses en poc temps, bàsicament perquè vaig arribar a un país nou, sense res i a dia d'avui he aconseguit, gràcies a l'ajuda de molt bona gent, força coses interessants.

Els primer dies a Irlanda van ser a Dublin, on vaig estar a un hostal anomenat Generator (molt recomanable) i els dos últims dies a casa un amic Irlandès, el Gerry, conegut de Bellpuig perquè hi va viure durant gairebé un any, i qui hem va ajudar en moltes coses, pel qual li estaré sempre agraït. Concretament vaig passar sis dies a Dublin, amb un viatge fugaç entremig a Galway per a poder entrenar amb un equip de SuperLliga, que entrena  un conegut català que ha jugat molts anys a l'ACB que es diu Salva Camps. L'equip en qüestió es diu Moycullen. Molt bona gent. Finalment però jugo en un altre equip, per motius que explicaré a continuació.

Després dels sis dies a Dublín vaig decidir marxar definitivament cap a Galway, degut a que tenia un parell de fronts oberts els quals m'obrien portes per poder estar-hi  una bona temporada. Un cop arribat a Galway, hem tocava fer una entrevista de feina per treballar d'enginyer en una empresa local i jugar en un equip de bàsquet de la ciutat a segona divisió d'Irlanda. L'equip és diu Titans i l`empresa Anecto.

Com molts cops havia somiat, tot va sortir rodó i hem van agafar a la feina, a la qual fa 10 dies que treballo. A més a més puc practicar l'esport que més m'agrada a un nivell força competitiu (tot i que per qüestions burocràtiques encara no puc jugar partits oficials) i entrenar nens a bàsquet, una altra de les meves passions.

Potser algú que ho llegeixi (si ho fa algú) encara que no m'importa molt, pensarà perquè m'he decidit a escriure tota aquesta parrafada just avui. El motiu és perquè ahir vaig aconseguir un apartament ja definitiu, després de 15 dies buscant, i per tant ja he aconseguit tot el que inicialment hem vaig proposar a curt termini, abans de venir cap aquí.

Tot això que explico ho he aconseguit gràcies a l'ajuda de molta gent d'Irlanda (m'agradaria mencionar Joe Coughlan, qui m'ha ajudat en tot des de el primer dia que vaig xafar Galway) i molta gent catalana, amics i família. Potser per algú serà poc, hi hem semblarà perfecte, però per a mi no està gens malament. I perquè no dir-ho, n'estic força orgullós.

25 nits, que no m'han fet oblidar ni m'han faltat el suport dels millors amics ni la millor família que es pot tenir. Que no ens enganyem, marxar sol i només amb dues maletes, no es com anar 5 dies de vacances a la platja, es tot una mica més complicat. I com sempre han estat essencials en tot.

Per acabar penjo una foto de la meva nova ciutat, per a que tots aquells que hem vau prometre venir, encara en tingueu més ganes!

El pròxim post no serà tan plasta, promise you!!